ésser¹
[en registre informal, la forma de l'imperatiu sigues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, sigue'm o sigue-li en comptes de sigues-me o sigues-li; en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes antigues del present de subjuntiu: sia, sies, sia, siem o siam, sieu o siau, sien]

1 v. intr. [LC] Existir, tenir realitat, tenir lloc com a fet. Déu és. Déu digué: «Sigui feta la llum», i la llum fou. Això no serà mai. No és que no li ho hagi dit.
2 1 v. intr. [LC] Tenir lloc, en sentit locatiu o temporal. Les sardanes seran a la plaça, a les set.
2 2 [LC] no ésser-hi tot Estar mancat d'enteniment. Et penses que no hi soc tota, però sé perfectament què faig.
2 3 [LC] no sigui que [o no fos que] loc. conj. No sigui cas que. Compra'n un quilo, no sigui que facis curt.
3 v. intr. [LC] ésser per a algú Tenir-lo com a destinatari. Aquests elogis són per a l'autor premiat.
4 1 v. intr. [LC] Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba ja és a l'armari desada. La universitat és al barri nou.
4 2 v. intr. [LC] Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un període de temps. Fa fred perquè som al febrer. Ja devem ser prop de migdia. Som a dilluns o a dimarts?
4 3 v. intr. [LC] pop. Som dilluns o dimarts? Ahir érem diumenge.
4 4 [LC] ésser amb algú Acompanyar-lo. Demà serà amb tu tot el dia.
5 1 v. intr. [LC] Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que posseeix tal o tal qualitat o atribut, expressat per un adjectiu o per una locució adjectival. L'or és groc. La corona és d'argent. Dos i dos són quatre. La sopa és molt bona. Aquest matí era ben núvol. La porta és tancada, però la finestra és oberta.
5 2 v. intr. [LC] Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que pertany a tal o tal categoria o classe, expressada per un nom o per un pronom, que és equivalent o idèntic a tal altra cosa. El seu pare és metge. Què és la seva mare? El voltor és un ocell. El seu pare és el metge del poble. Qui és aquest home? És el mestre.
5 3 v. intr. [LC] Pertànyer a algú, procedir d'algú. Això és meu, d'ell. La culpa és meva, d'ell.
5 4 v. intr. [LC] Correspondre a un determinat tipus de persona. Aquest procedir no és d'home de bé.
5 5 v. intr. [LC] Formar part d'un grup o d'una comunitat. Jo era de la colla, del complot.
6 [LC] és que Introdueix una justificació o un aclariment d'allò que s'ha dit prèviament. —Portes les mans brutes. —És que he estat arreglant la bicicleta. Parla tu amb ell; és que jo ara no puc. No han volgut dir res més, i és que tot ho porten en secret!
7 1 [LC] o sigui [o o sia, o o siga] És a dir.
7 2 [LC] o sigui que [o o sia que, o o siga que] loc. conj. Introdueix una conseqüència. Soc més gran que tu, o sigui que fes-me cas.
8 v. aux. [LC] Davant de participi passat atribueix un estat o qualitat del subjecte. Ell és nat de l'agost. Son pare és mort.
9 v. aux. [LC] Davant de participi passat expressa que l'acció del verb en participi recau sobre el subjecte. Jo seré castigat pel mestre. La casa ha estat comprada pels senyors del castell. La versió ja és corregida.
10 [LC] som-hi Expressió que hom dirigeix a algú altre per a incitar-lo a començar plegats una acció. Som-hi? Vinga, som-hi, que hem de marxar.